Dissabte 27 de maig

5 hores

De 11 a 18h. (pausa per dinar)

Es prega puntualitat

Facilitadora:

Eulàlia Cuxart Benas (Barcelona, 1980) és la creadora de Saṅgītarasikā, un nou projecte que genera experiències artístiques per apropar-nos a les tradicions de la música de l’Índia i que té la voluntat d’obrir espais de diàleg i de crear vincles entre diferents cultures i tradicions.

Per apuntar-te:

Emplena el formulari

El preu del taller és de 70 €.

L’últim dia per apuntar-se és el 19 de maig a les 21:12

Hi ha 15 places

M I R A L L  D’ A I G U A

Canto dhrupad per necessitat.

Com?

Cantar; estar amb el so y amb la respiració és vital per mi perquè em descongela.

Ah, saps què?

A vegades fa mal…

Vaig topar amb el dhrupad per avorriment (del llatí ab- + horrere, horror). M’aterra(va) parar i sentir aquell buit a dintre.

Vaig posar un CD pirata (que no era meu) esperant distreure’m o anar a la lluna.

L’avorriment, aquell forat i jo vam marxar de viatge, des del sofà de casa.
Aquella música explicava coses amb una llengua extranya.

Coses que escalfaven.

Després va de posar-se a cantar i donar la benvinguda al que surt.

Deixar-se atravessar i escoltar més als ocells.

Aprendre el com i posar-lo al servei del què.

La veu és un riu que transporta històries que perfumen.

Algunes són incòmodament meravelloses. Més o menys com mirar-se al mirall del lavabo sense apartar la mirada.

La veu és la forma audible de l’alè de vida i cantar va connectant les diferents capes de l’existència.

La veu és com l’aigua que estova la terra i frega les pedres amb la seva corrent.

Canto per arrodonir-me.

El dhrupad s’aprèn oralment.

Parant bé l’orella. 

De manera imitativa, escoltant al mestre i al bordó i repetint.

Té els seus orígens al voltant del segle XV a la zona central de l’Índia del nord.

Als inicis el dhrupad estava connectat al culte devocional vixnuíta i posteriorment esdevingué la música de les corts hindús i mogols fins al segle XIX.

Com a música de cort, va conservar la seva naturalesa espiritual que, de fet, és intrínseca a la música a l’Índia.

Aquesta música utilitza l’afinació natural i es recolza en el tānpūrā (un instrument de corda polsada) que crea una base contínua per sobre de la qual es desenvolupa la línia musical. 

El tānpūrā funciona per al cantant com la paleta de colors per al pintor, creant una cortina de sons harmònics, una malla de so que embolcalla la veu del cantant.

Aquesta tradició musical es concentra en l’entonació precisa i es caracteritza per fer ús de notes llargues i per l’extensió de les parts improvisades (ālāp, joḍ i jhālā).

Per a la improvisació s’utilitza un vocabulari específic de síl·labes i vocals. 

Després d’aquest llarg preludi improvisat apareix la composició poètica o bandiś i les següents variacions rítmiques i melòdiques.

Mirall d’aigua és una experiència que farem juntes, a través del cant dhrupad, on les nostres orelles i goles es posen al servei del cor.

El grup, les veus i la música rāga ens acompanyen fins al mirall d’aigua.

L’atenció es l’estrella polar i ens orienta en la fosca. Seguim una traça.

Cantem visquent, en gerundi, el procés.

Al taller explorarem les formes, dinàmiques i el temperament d’un rāga a través del fraseig de l’ālāp, les síl·labes del dhrupad i els versos d’una composició poètica.

Una ocasió per fer-nos alè i presència vibrant.

La pràctica de les notes greus, l’escolta acurada i l’afinació precisa amb el tānpūrā, amb els companys i amb les freqüències del nostre entorn ens obre a la percepció delanoseparació i a la possibilitat de manifestar-nos a través de les melodies i la paraula cantada.

Aquest taller que no requereix experiència prèvia i està obert
a tothom qui vulgui cantar i conèixer el dhrupad.

CONTINGUTS I ESTRUCTURA DEL TALLER:

• Centrament corporal
• Una història que ens farà de llindar cap a un altre món
• Ākār i notes greus: escolta plena de la nostra veu, del tānpūrā i de la unió de les dues coses
• Elements bàsics de la música rāga
• Ālāp – fraseig i síl·labes Nom Tom
• Bandiś o composició poética